On December 11, 2009, FAU Berlin (FAU-B) was essentially banned as a union. The decision was made by the Berlin Regional Court (Landgericht Berlin) without a hearing. FAU-B was not even informed that the Neue Babylon GmbH – which is involved in a labor dispute with FAU-B – had started legal proceedings against them. The court’s decision goes beyond merely taking away FAU-B’s rights as a union within the Babylon cinema. From this point on they are no longer allowed to call themselves a union!

Background

FAU-B and its group within the Babylon cinema have been fighting for a labor contract since the beginning of June 2009. Although the Babylon cinema is government funded, pay has been miserable and workers rights have been ignored. A large portion of the cinema’s staff is organized within FAU-B. This is the first significant labor dispute of the relatively small FAU-B. It has caused an uproar not only in Berlin, but in all of Germany. Anarcho-syndicalists in a labor dispute, an effective boycott that was prominent in the media, extensive and innovative demands, and the involvement of the workers themselves (which is rare in Germany) have made an impression on the public. When the pressure was at its height and the bosses could no longer avoid entering negotiations, not only did politicians intervene but ver.di (a big union in Germany, part of the umbrella organization of mainstream unions, DGB) took up negotiations with the bosses even though they had almost no members among the cinema’s staff and no mandate from them. The workers, who were obviously flabbergasted, were excluded from negotiations.

Apparently a deal was made between ver.di, politicians, and bosses to get rid of FAU-B and calm things down at the cinema. But the staff and FAU refused to be silenced. Neue Babylon GmBH reacted by flexing some legal muscle and ver.di by attempting to damage FAU’s image. Firstly, the boycott – one of FAU-B’s main forms of pressure – was banned, and doubt was cast on FAU-B’s ability to negotiate contracts (in Germany this is a prerequisite for being able to legally take collective action). At the same time, other court cases were brought against FAU-B relating to freedom of expression. But FAU-B did not back down. This led to the latest court decision, which basically bans FAU as a union.

The situation in Germany

FAU Berlin has long said that this labor dispute – as small as it may be – is not only about better working conditions but also about the freedom to organize. There has been little tradition of militant unionism or syndicalism in Germany since 1933. The umbrella organization DGB has a practical monopoly (corporatism), which is backed up by case law. This makes it very hard for alternative unions to grow. Self-organization and decentralization within unions in Germany are not encouraged and do not enjoy legal protection.

FAU-B’s modest collective action has demonstrated that an alternative union is possible in Germany. Big unions and politicians, apparently afraid that this form of organization will spread like wildfire, are displeased by this development. This is the context in which FAU-B’s union work has been banned. The court’s decision implies that it is not possible to establish a legally recognized union in Germany because – paradoxically –you have to be a legally recognized union in order to become one. A union taking collective action without being an officially recognized union can expect stiff legal consequences. On two occasions FAU-B has been threatened with fines of 250,000 euros or jail sentences. FAU-B is not allowed to work legally as a union anywhere. German anarcho-syndicalists thus see themselves banned once again after being prohibited in 1914 and 1933.

The court’s decision is especially scandalous because it was rubber-stamped via summary proceedings without any hearing – FAU-B was not allowed to state its case. This is possibly to do with the fact that anyone in Germany can legally call themselves a union and that the judicial authorities wanted to act unilaterally.
Germany has passed some ILO conventions, but they have little meaning here because big unions cooperate closely with the bosses and dictate what a union has to be like. Syndicalists enjoyed more rights under the Kaiser in the 19th century and in the 1920s. The situation in Germany is reminiscent of Turkey, for example, where unions are often banned.

The court’s decision can possibly be overturned. But FAU-B remains realistic: everything is possible. Political cronyism is rife and the powers that be will make further attempts to block the growth of alternative unions.

Consequences

The consequences of the court’s decision are wide-ranging and will be catastrophic unless the decision is overturned. An outright ban of FAU-B as a union would have had a similar effect. The decision regarding FAU-B is essentially applicable to FAU in Germany as a whole. As it sets precedence, it will automatically affect the entire union movement and the rights of workers. Whatever form an alternative union in Germany might have, this precedent will render it powerless in future. This case is a novelty in the sphere of German union-busting. This decision allows the bosses to negotiate with the union of their choice and to define what a union is. Workers’ self-organization – whether in the Babylon cinema or elsewhere – has been blocked, and the institutionalized muzzling of the working class has been intensified. The lack of solidarity shown by ver.di through their intervention is partly to blame for this. The court decision may even be in their direct interest since ver.di has already written that they see FAU-B as competition that they have to take action against.

Solidarity!

The battle for union freedom in Germany has now begun. Every little bit of solidarity is needed. Bring this scandal to light, protest in front of German institutions, and demand that the decision be overturned and that FAU be given full rights as a union!
Please help us if you can. Your own ideas are welcome, but here are some suggestions:

• protest in front of German diplomatic missions (embassies, consulates) or other institutions representing the German state;
• end protest letters to German embassies in your country (and a copy to the management of the Babylon Mitte cinema);
• send protest faxes to the Berlin court responsible.

Here you find a list of all German diplomatic missions. Look if there is an embassy or consulate in your city. This file also includes information on how to contact the embassy in your country. The listed country names are given in German. Here you find – if necessary – a table to find out how your country’s name is in German.

The contact to the Management of the cinema Babylon Mitte is:
Fax: +49 – (0)30 – 24727-800
E-mail: grossman@babylonberlin.de | hackel@babylonberlin.de

The contact to the competent court (Landgericht Berlin) is:
Fax: +49 (0)30 90188 – 518

You will find the relevant information at http://www.fau.org/verbot as soon as we can put it online. It includes a list of German diplomatic mission, pointers to other relevant institutions, templates for protest letters, and the necessary contact data.

The first protests took place on Saturday, December 19, 2009. We would appreciate it if you could act really soon. But your solidarity is not restricted to that date – it can be expressed at any time.

An important aspect: It is possible that the court’s decision be overturned by legal means. But we cannot rely on this. The simple fact that a ban against our union was pronounced so easily (even if we have right of appeal) demands a clear response. All the more so because this case is symptomatic of our rights as workers in Germany.

Contact for FAU Berlin: Lars Röhm | faub5@fau.org | +49 1577-8491072.
Please don’t forget to send information about your protests to the Berlin comrades (faub@fau.org)!

Contexto

Desde Junho de 2009, a FAU de Berlim e a sua secção sindical no Babylon vêm lutando por um contrato colectivo de trabalho no único cinema semi-privado da cidade. Apesar de este cinema ser financiado com
subsídios públicos, os seus trabalhadores recebem salários de miséria e não vêem os seus direitos laborais serem respeitados. Uma parte importante dos trabalhadores organizou-se dentro da FAU-Berlim. Este conflito, que representa a primeira grande luta laboral da relativamente pequena FAU-Berlim, teve eco não só na capital, mas em toda a Alemanha. Os anarco-sindicalistas em luta, um boicote muito eficiente e presente nos meios de comunicação, reivindicações inovadoras e de grande alcance, assim como a participação dos próprios trabalhadores (algo pouco habitual na Alemanha) tiveram uma grande repercussão na opinião pública. Quando a pressão exercida aumentou ao ponto de os gerentes do cinema não poderem continuar a negar-se a negociar,
deu-se a intervenção não só de políticos, como também do sindicato ver.di (filiado na central sindical DGB) que, sem possuir qualquer tipo de representação na empresa, iniciou negociações com o conselho directivo do Babylon. Os trabalhadores, apesar dos seus protestos, foram excluídos das negociações.

Hoje sabe-se que, por detrás das negociações, houve um pacto estabelecido entre os partidos políticos do governo de Berlim, o sindicato Ver.di e o conselho directivo do cinema Babylon para tirar a FAU-Berlim do
assunto e acalmar a situação. Mas apesar de tudo, os trabalhadores e a FAU recusaram-se a ser silenciados.

A empresa reagiu com vários ataques jurídicos e o Ver.di com uma campanha de desprestígio contra a FAU. Primeiro, os boicotes – uma das principais formas de pressão utilizadas pela FAU-Berlim – foram proibidos por ordem judicial e colocou-se em dúvida a «capacidade para negociar acordos» da FAU (na Alemanha este é um pré-requisito para poder legalmente protagonizar lutas sindicais). Ao mesmo tempo, foram movidos outros processos em tribunal contra a FAU relacionados com a liberdade de expressão. Mas a FAU não se deixou amedrontar. Isto levou à última sentença do tribunal, que basicamente ilegaliza a FAU enquanto sindicato.

A situação na Alemanha

Desde o início, a FAU-Berlim afirmou que neste conflito, por modesto que possa parecer, não se luta apenas por melhores condições laborais, mas também pela liberdade de organização sindical enquanto direito fundamental na Alemanha. Neste país não existe tradição sindical combativa desde 1933. O chamado “sindicato unitário” DGB possui na prática um monopólio corporativista protegido pela jurisprudência, que impede o aparecimento de sindicatos alternativos. A auto-organização e a descentralização dentro dos sindicatos não são encorajadas e
não gozam de protecção legal na Alemanha.

O modesto conflito da FAU Berlim no cinema Babylon demonstrou, pela primeira vez na história da República Federal da Alemanha, que existe uma alternativa sindical. A existência desta alternativa não pode ser tolerada pelos grandes sindicatos oficiais e pelos políticos, provavelmente temerosos de que a mesma se estenda como um vírus. A ilegalização da actividade sindical da FAU deve ser vista neste contexto. A sentença implica que não se possam construir sindicatos legalmente reconhecidos na Alemanha, uma vez que, paradoxalmente, a condição de sindicato depende do reconhecimento legal prévio. Os conflitos laborais levados a cabo sem esta «legalização», sem a condição de sindicato oficialmente reconhecido, podem acarretar duras sanções jurídicas.

A FAU-Berlim foi ameaçada, em duas ocasiões, com multas de 250 mil euros ou sentenças de prisão. Portanto, a FAU não pode desenvolver o seu trabalho sindical de forma legal, devido a esta determinação. De novo, os
anarco-sindicalistas alemães vêem-se ameaçados com uma nova proibição, depois das de 1914 e 1933.

A decisão judicial é especialmente escandalosa pelo facto de ser proferida num processo sumário, sem qualquer possibilidade de defesa. Isto deve-se também à ausência na Alemanha duma definição jurídica de sindicato e à arbitrariedade com a qual os poderes decidem em matéria sindical. A Alemanha assinou os acordos da OIT, mas na prática estes não existem, porque os grandes sindicatos, quase sempre em colaboração com o patronato, decidem o que é um sindicato e o que não é. Os sindicalistas tinham mais direitos com o Kaiser no século XIX e nos anos 1920 do que nos tempos actuais. A situação actual na Alemanha é semelhante à da Turquia, por exemplo, onde os sindicatos são ilegalizados com frequência.

Obviamente, existe a possibilidade de recorrer desta sentença, mas a FAU de Berlim quer manter os pés bem assentes na terra: nesta altura, tudo é possível. O clientelismo político e a tentativa de acabar com qualquer
iniciativa sindical de base são evidentes.

Consequências

O alcance desta sentença é enorme e, a concretizar-se, será nefasto. Desde sexta-feira, a FAU-Berlim é um sindicato ilegalizado de facto. A sentença é, no essencial, extensível à FAU em toda a Alemanha. Ao
estabelecer um precedente, repercutir-se-á automaticamente no movimento sindical e nos direitos d@s trabalhador@s em geral. Qualquer alternativa sindical será impossível se esta sentença fizer jurisprudência.
Isto é uma novidade em termos de repressão anti-sindical na Alemanha. O patrão não só poderá escolher ele mesmo o sindicato com quem negociar, como também poderá decidir o que é e o que não é um sindicato.
A auto-organização dos trabalhadores – seja no cinema Babylon ou em qualquer lado – foi bloqueada e o amordaçamento institucionalizado da classe trabalhadora intensificou-se ainda mais. O sindicato Ver.di também
é culpado devido à sua intervenção anti-solidária, e é muito provável que tenha exercido pressão a favor da produção desta sentença, já que declarou por escrito que via na FAU uma rival contra a qual era necessário
actuar.

Solidariedade!

A batalha pela liberdade sindical na Alemanha já começou. Toda a solidariedade é necessária. Denunciem este escândalo, protestem em frente das instituições alemãs e exijam que a sentença seja revogada e que a FAU veja respeitados todos os seus direitos enquanto sindicato!

• As vossas ideias são bem-vindas, mas fazemos algumas sugestões para acções solidárias:
• Realizar acções de protesto em frente das representações diplomáticas alemãs (embaixadas, consulados, etc.) ou de qualquer outro representante da Alemanha nos vossos países;
• Enviar cartas de protesto às embaixadas da Alemanha (remetendo uma cópia para o conselho directivo do cinema Babylon)
• Enviar faxes de protesto dirigidos ao Tribunal de Berlim responsável.

Em breve podereis encontrar toda a informação importante em http://www.fau.org/verbot. Incluir-se-á uma lista das representações diplomáticas alemãs, modelos de carta de protesto e os contactos necessários.

Para sábado, dia 19 de Dezembro, foi convocada uma manifestação em Berlim. Qualquer acção que possam organizar em tão pouco tempo será bem-vinda. No entanto, a vossa solidariedade não tem que limitar-se a
esta data – pode ser expressada em qualquer altura.

Nota importante: É possível que a decisão seja revogada através de meios legais, mas não vamos ficar de braços cruzados à espera que isto ocorra. O simples facto de nos terem tão facilmente ilegalizado, mesmo que seja de forma provisória, requer uma resposta contundente. Ainda mais, sendo esta uma questão de vital importância para os nossos direitos enquanto trabalhadores na Alemanha.

Contacto da FAU-Berlim: Lars Röm | faub5@fau.org | +49 1577-8491072.

Por favor, não se esqueçam de enviar informações acerca das vossas acções para os companheiros de Berlim (faub@fau.org)

Depuis le 11/12/2009, le syndicat FAU Berlin est interdit de fait. L’arrêt a été prononcé sans audience contradictoire. Le fait même que l’entreprise « Neue Babylon GmbH » ait entamé une action judiciaire n‘avait pas été communiqué à la FAU Berlin, impliquée depuis plusieurs mois dans un conflit social avec cette entreprise. L’arrêt va bien au-delà de la privation pour la FAU Berlin de ses droits syndicaux au niveau de l’entreprise puisqu’elle n’a même plus le droit de se désigner comme « syndicat ».
L’interdiction prend effet immédiatement.

Le prélude

Depuis juillet 2009, la FAU Berlin et sa section syndicale revendiquent une convention collective et sont impliqués dans un conflit social avec ce cinéma, le seul partiellement communal de Berlin, recevant des
subventions publiques et dans lequel on n’offre pas des salaires décents et ignore les droits de salariés. Dans ce cinéma une partie considérable du personnel est syndiquée à la FAU Berlin. Ce conflit social, qui est le
premier conflit social majeur pour la FAU Berlin, encore bien petite, a rencontré un fort écho, non seulement à Berlin, mais dans toute la république. Les anarcho-syndicalistes lancés dans un conflit social, s’appuyant sur un boycottage très médiatisé et efficace pour gagner sur des revendications amples et innovantes, avec une participation, inhabituelle pour le syndicalisme allemand, des salariés eux-mêmes : tout cela a impressionné largement le public. Quand la pression a atteint un niveau tel que la direction ne pouvait plus éviter les négociations, ce ne sont pas seulement la municipalité, mais aussi le syndicat DGB ver.di qui sont intervenus.

Bien que ce syndicat ne dispose pas d’une base syndicale dans l’entreprise, ver.di a entamé des négociations avec la direction sans y être mandaté. Malgré son indignation, le personnel concerné n’a pas été impliqué.

Il est clair qu’un marché entre le syndicat ver.di, la municipalité et la direction est à l’origine de ces négociations afin de débarquer la FAU Berlin et de rétablir le calme dans la boîte. Mais les salariés et la FAU
ne s’étant pas résignés, il s’est suivi plusieurs « coups de matraque » judiciaires et une campagne de ver.di contre la FAU. Ainsi, les modes d’actions de ce conflit social, comme le boycottage, ont été proscrits par un tribunal. Ce même tribunal mettait en doute la « représentativité » du syndicat qui est en Allemagne une condition préalable pour enclencher des conflits sociaux. Dans le même temps, il y a eu d’autres procédures
en diffamations initiées par la direction du cinéma. Mais la FAU Berlin ne reculant toujours pas, cela a mené à l’arrêt récent qui interdit quasiment la FAU en tant que syndicat.

La situation en Allemagne

Dès le début, la FAU Berlin a estimé qu’il s’agissait dans ce conflit social, si petit soit-il, non pas seulement de l’amélioration de conditions de travail, mais aussi des libertés syndicales en Allemagne. La tradition d’un
syndicalisme de combat en Allemagne a pris fin en 1933. Outre-Rhin, le DGB, soi-disant « confédération unitaire », dispose presque d’un monopole dans la représentation des salariés (corporatisme) qui est bien
sanctuarisé par la jurisprudence et qui empêche les syndicats alternatifs de s’établir. À cause de ce système syndical spécifique, l’autogestion et la décentralisation dans les syndicats ne sont ni reconnues ni souhaitées
au niveau juridique.

Ce conflit social modeste animé par la FAU Berlin a montré pour la première fois en RFA qu’il existe : une alternative syndicale. Visiblement ceci ne pouvait pas être toléré par les syndicats établis et les partis
politiques qui craignaient évidemment les conséquences de cet exemple. C’est dans ce contexte que le travail syndical de la FAU a été rendu illégal. Les implications de cet arrêt sont graves. Si la décision du tribunal est maintenue, cela rendrait impossible de fonder et de construire des syndicats reconnus juridiquement, le statut de syndicat dépendant a priori de la reconnaissance par la justice. Or les salariés entamant des conflits sociaux sans le statut de syndicat risquent des peines massives. Deux fois déjà, la FAU a été menacée d’une amende de 250.000 euros, ou le cas échéant d’emprisonnement du secrétaire, si elle poursuivrait ses actions syndicales.

Cet arrêt rend impossible le travail syndical légal de la FAU Berlin dans tous les domaines. Ainsi, les anarcho-syndicalistes allemands sont menacés de nouveau, après la première guerre mondiale et le troisième Reich, d’une prohibition.

Cet arrêt est d’autant plus scandaleux qu’il est le résultat d’une procédure d’urgence sans quelconques auditions ou autre possibilité de défense de la part de la FAU. Ceci alors qu’il n’existe en Allemagne aucune
définition juridique claire d’un syndicat et que le pouvoir est apparemment capable de se mêler arbitrairement de la jurisprudence concernant les syndicats. Bien que l’Allemagne ait ratifié certaines conventions de l’OIT,
elles n’y ont aucune valeur pratique comme ce sont essentiellement les syndicats unitaires, et désormais même le patronat, qui dictent ce qu’est un syndicat. Même sous l’Empire au XIXe siècle et dans les années
vingt, les syndicalistes disposaient de davantage de droits. Avec cet arrêt, la situation en Allemagne devient ressemblante à la situation misérable des syndicats en Turquie, traditionnellement hostile au syndicalisme.
Bien sûr il existe la possibilité d’une révision de cet arrêt. Mais la FAU Berlin ne veut pas se faire d’illusions sur cette question. Entre-temps, tout semble possible alors que l’ingérence politique dans cette affaire et la
volonté d’étouffer dans l’œuf une alternative syndicale sont évidentes.

La portée

La portée de l’arrêt est déjà considérable, mais son caractère durable serait une catastrophe. Depuis le 11/12, la FAU Berlin peut être considérée comme un syndicat interdit. De fait, cet arrêt est également susceptible de toucher tous les syndicats FAU en Allemagne. En tant que précédent il va nuire à tout le mouvement syndical et aux droits des salariés. Dans la foulée de cette jurisprudence, une quelconque alternative syndicale en
Allemagne ne peut pas se construire. Ce cas de figure est une nouveauté dans la lutte anti-syndicale menée par les entreprises en Allemagne. Suite à cette décision judiciaire, le patron lui-même peut non seulement choisir
le syndicat dans son entreprise, mais aussi définir ce qu’est même un syndicat ! L’autogestion des organisations de travailleurs, dans le cinéma Babylon à Berlin ou ailleurs, est rendu illégale et l’institutionnalisation de la mise sous tutelle de la classe ouvrière progresse. Le syndicat ver.di porte une lourde responsabilité dans cet arrêt, avec son intervention hostile, contraire à toute solidarité syndicale. Hostilité volontaire, ver.di ayant déjà déclaré par écrit qu’il considère la FAU Berlin comme une organisation concurrente contre laquelle on doit agir !

Solidarité !

C’est maintenant que la lutte pour les libertés syndicales en Allemagne commence. Des actions de solidarité multiples s’imposent aujourd’hui. Protestez contre la situation en Allemagne, manifestez devant les
ambassades et consulats allemands, revendiquez la révision de cet arrêt et réclamez toutes les libertés syndicales pour la FAU !

Vous pouvez, p.ex., nous soutenir concrètement par :

• des actions de protestation devant des ambassades et consulats allemands ou d’autres institutions qui représentent l’État allemand.
• des courriels de protestation adressés à la fois à l’ambassade allemande dans votre pays et à la direction du cinéma Babylon.
• des télécopies de protestation adressées au tribunal de grande instance de Berlin.

Dès que possible, vous allez trouver toutes les adresses nécessaires sur le site http://www.fau.org/verbot.
Il s’agit de la liste des agences allemandes à l’étranger, des indications concernant d’autres institutions envisageables, des modèles pour les lettres de protestation ainsi que des coordonnées nécessaires.
Pour le samedi, le 19/12, des actions de protestation à Berlin sont d’ores et déjà en préparation. S’il est faisable pour vous d’organiser en si peu de temps une action publique, nous l’approuverions fortement. Mais votre solidarité ne doit pas se limiter à une date seule. Elle peut se réaliser à n’importe quel jour.

Avis important : Il est possible qu’on arrive vite à faire retirer l’arrêt. Mais on ne veut pas se faire d’illusions. Le fait même qu’un arrêt (si passager soit-il) privant la FAU de ses libertés syndicales peut être prononcé d’une
façon tellement simple, exige une réaction forte. Ce cas est emblématique pour nos droits en tant que travailleurs en Allemagne.

Pour prendre contact avec la FAU Berlin : Lars Röhm | faub5@fau.org | +49 1577-8491072

Os pedimos, por ende, solidaridad internacional urgente.

Podéis, por ejemplo:

• Realizar acciones de protesta ante las representaciones políticas alemanas (embajadas, consulados, etc.) o cualquier otro representante de Alemania en vuestros países.
• Enviar cartas de protesta a la embajada alemana en vuestros países y una copia a la junta directiva del cine Babylon.
• Enviar faxes de protesta al Tribunal berlinés responsable.

Pronto podréis encontrar toda la información importante en http://www.fau.org/verbot. Se incluirá una lista de las instituciones alemanas en el extranjero, sugerencias, modelos de carta de protesta y los contactos
necesarios.

Para el sábado 19 de diciembre hay preparada una manifestación en Berlín. Cualquier acción que podáis organizar con tan poco tiempo, será bienvenida. Vuestra solidaridad no tiene por qué ceñirse a dicha fecha.
Nota importante: Es posible que el fallo sea revocado de un día para otro, pero no vamos a quedarnos de brazos cruzados esperando a que esto ocurra. El mero hecho de habernos ilegalizado, aunque sea de forma provisional, requiere de una respuesta contundente. Por lo tanto, este asunto es de vital importancia para nuestros derechos como trabajadores en Alemania.

Os informaremos inmediatamente en caso de que la sentencia sea revocada. Toda la información y trasfondo del conflicto está en los textos adjuntos.

En solidaridad,
Lars Röhm | faub5@fau.org | +49 1577-8491072

Queda prohibida la labor sindical de FAU Berlín
Llamada urgente de solidaridad internacional

Desde el día 11 de diciembre de 2009 queda prohibida la labor sindical de la FAU berlinesa. La sentencia ha sido dictaminada sin vista oral y sin que la FAU de Berlín tuviese conocimiento de las medidas legales adoptadas por Neue Babylon Berlin GmbH, empresa con la que mantiene un conflicto
laboral desde hace varios meses. La sentencia no sólo priva a FAU Berlín de sus derechos sindicales en el conflicto, sino que, además, le prohíbe autodenominarse como «sindicato».

Trasfondo

Desde junio de este año, la FAU de Berlín y su sección sindical llevan luchando por un convenio colectivo en el único cine semi-privado de la ciudad. A pesar de que recibe subvenciones públicas, sus trabajador@s
reciben unos sueldos de miseria y no se respetan sus derechos laborales. Una parte importante de la plantilla está afiliada a la FAU de Berlín. Este conflicto, que representa el primer gran conflicto de la aún pequeña FAU
Berlín, no sólo ha tenido eco en la capital, sino también a nivel federal (léase en Alemania, a nivel nacional).

Los anarcosindicalistas en lucha, un boicot muy eficiente y presente en los medios de comunicación, mejores condiciones laborales y de gran alcance, y la participación de l@s propi@s trabajador@s, algo inusual en
Alemania, han tenido una amplia repercusión en la opinión pública. Al aumentar la presión, hasta el punto de que los gerentes del cine no pudieron seguir negándose a negociar, intervino no sólo la esfera política,
sino también el sindicato ver.di (adherido a la central sindical DGB) que, sin tener representación alguna en la empresa, entró en negociaciones con la junta directiva de Babylon. L@s trabajador@s fueron excluid@s a
pesar de sus protestas.

Hoy se sabe que detrás de estas negociaciones, hay un pacto entre los partidos políticos del gobierno de Berlín, el sindicato ver.di y la junta directiva de Babylon para quitarse a la FAU de Berlín de encima y calmar
la situación. A pesar de ello, la plantilla y la FAU no se han callado. La empresa reaccionó con varios ataques jurídicos y ver.di con una campaña de desprestigio contra la FAU. Fueron prohibidas, por orden judicial,
herramientas de lucha como el boicot y se puso en duda la «capacidad para negociar convenios» de la FAU (en Alemania esto es un requisito previo para poder firmar convenios colectivos). Al mismo tiempo, los gerentes demandaron a la FAU en varias ocasiones por distintas frases en notas de prensa y octavillas. Sin embargo, esto tampoco logró amedrentar a la FAU de Berlín. Así se llegó a la última sentencia que ilegaliza a la FAU
como sindicato.

La situación en Alemania

Desde un primer momento, la FAU de Berlín ha sostenido que en este conflicto, por marginal que pueda parecer, no sólo se lucha por mejores condiciones laborales, sino por la libertad sindical como derecho
fundamental en Alemania. En este país no existe ninguna tradición sindical combativa desde 1933. El llamado «sindicato único» DGB posee un monopolio corporativista protegido por la jurisprudencia que impide que surjan sindicatos alternativos. La autoorganización y la descentralización sindical no son características que estén legalmente protegidas o que se promuevan en los sindicatos de Alemania.

El modesto conflicto de FAU Berlín en el cine Babylon ha demostrado que hay una alternativa sindical por primera vez en la historia de la República Federal Alemana. La existencia de esta alternativa no puede ser
tolerada por los sindicatos del Estado y la esfera política, probablemente temerosos de que se extienda como un virus. La ilegalización de la labor sindical de la FAU se ha de ver en este contexto. La sentencia implica
no poder constituir sindicatos acorde a la ley alemana, porque, aunque sea paradójico, la condición de sindicato depende del reconocimiento oficial previo. Los conflictos laborales llevados sin esta «legalización»,
sin la condición de sindicato oficial, puede acarrear duras sanciones jurídicas. En dos ocasiones, la FAU ha sido amenazada con multas de 250 mil euros o encarcelamiento en caso de no cumplir las sentencias. Por lo
tanto, la FAU no puede desarrollar su trabajo sindical de forma legal a raíz de este dictamen. Otra vez l@s anarcosindicalistas aleman@s se ven amenazados con una nueva prohibición desde las de 1914 y 1933.
El fallo judicial es especialmente licencioso por el hecho de que se declarase en un juicio sumario sin vista y sin posibilidad alguna de que la FAU tomase parte en él. Esto se debe también a la ausencia en Alemania
del concepto de sindicato y a la arbitrariedad con la que los poderes deciden en materia sindical. La RFA ha firmado los acuerdos de la OIT, pero en la práctica éstas no existen, porque los grandes sindicatos, casi
siempre en colaboración con la patronal, deciden lo que es un sindicato y lo que no. Los sindicalistas tenían más derechos con el Káiser en el siglo XIX y en los años 20. La situación actual en Alemania se parece a la
situación de Turquía, por ejemplo, donde los sindicatos son ilegalizados con frecuencia.

Obviamente existe la posibilidad de recurrir la sentencia, pero la FAU de Berlín no pretende agarrarse a ello como a un clavo ardiendo. A estas alturas todo es posible. El clientelismo político y el intento de acabar con
toda iniciativa sindical de raíz son evidentes.

Alcance

El alcance de la sentencia es enorme y de materializarse será nefasto. Desde el viernes, la FAU de Berlín es un sindicato ilegalizado de facto. La sentencia podría extenderse a la FAU alemana en su totalidad. Como
precedente repercutirá en el movimiento sindical y los derechos de l@s trabajador@s en general. Cualquier alternativa sindical no será posible al haberse sentado jurisprudencia. Esto es una novedad en la represión
antisindical en Alemania. El patrón no sólo podrá elegir él mismo a sus sindicatos, sino que también podrá decidir qué es un sindicato. La lucha obrera, ya sea en el cine Babylon o en cualquier otra parte, será
ilegal; la desmovilización de la clase obrera se institucionalizará aún más. Ver.di también es culpable por su participación anti-solidaria, y es muy probable que haya presionado para que tuviese lugar esta sentencia, ya
que declararon por escrito que veían a la FAU como un rival y que era necesario actuar en contra de ella.

Questo attacco al fondamentale diritto di libertà di associazione significa de facto bandire il sindacato. Secondo noi, sono i lavoratori che decidono come vogliono organizzarsi. Qualora non venisse ribaltato, tale sentenza non costituirà solo un affronto contro la FAU-B ma anche contro qualsiasi forma di organizzazione di base indipendente.

Media contact: Lars Röhm | faub5@fau.org | 01577-8491072

Come sostenerci?
La solidarietà è la nostra forza!
Ecco le informazioni per sostenere la FAU Berlin.

Come aiutarci:

* portare la nostra protesta davanti alle ambasciate ed ai consolati tedeschi oppure davanti al altre istituzioni che rappresentano la Germania.
* inviare lettere o e-mails di protesta alle ambasciate tedesche nel vostro paese e per conoscenza alla dirigenza della Babylon Mitte cinema.
* inviare fax di protesta alla Corte di Berlino.

Qui trovate una lista delle missioni diplomatiche tedesche. Cercate se nella vostra città c’è un consolato o un’ambasciata tedesca. Questo file contiene anche informazioni su come contattare l’ambasciata tedesca nel vostro paese. La lista dei paesi è in lingua tedesca. Se non capite il tedesco, qui c’è una tabella per trovare il nome del vostro paese in tedesco.

Per spedire fax alla Babylon Mitte cinema:
Fax: +49 – (0)30 – 24727-800
E-mail: grossman@babylonberlin.de | hackel@babylonberlin.de

per spedire fax al tribunale di Berlino (Landgericht Berlin):
Fax: +49 (0)30 90188 – 518

Seit dem 11. 12. 2009, gilt faktisch für die FAU Berlin ein Gewerkschaftsverbot. Das Urteil erfolgte ohne mündliche Verhandlung. Selbst die Tatsache, dass durch die Neue Babylon GmbH, mit der sich die FAU Berlin seit Monaten im Arbeitskampf befindet, überhaupt eine Klage anhängig gemacht wurde, wurde der FAU Berlin nicht bekannt gegeben. Das Urteil geht weit darüber hinaus, dass der FAU Berlin die betrieblichen Rechte als Gewerkschaft aberkannt werden. Sie darf sich mit sofortiger Wirkung noch nicht einmal mehr als „Gewerkschaft“ bezeichnen.

Hintergrund

Seit Juni befinden sich die FAU Berlin und ihre Betriebsgruppe im Arbeitskampf für einen Tarifvertrag im einzigen halbkommunalen Kinos Berlin, das öffentlich subventioniert wird und in dem Hungerlöhne und kaum Arbeiterrechte herrschen. Die FAU Berlin hat dort im Kino einen großen Teil der Belegschaft organisiert. Dieser
Arbeitskampf, der den ersten größeren Arbeitskampf der noch recht kleinen FAU Berlin darstellt, hat nicht nur in Berlin, sondern auch bundesweit für Furore gesorgt. AnarchosyndikalistInnen im Arbeitskampf, ein äußerst medienwirksamer und effizienter Boykott, weitgehende und innovative Forderungen sowie die in Deutschland ungewöhnliche Partizipation der ArbeiterInnen selbst, haben in der Öffentlichkeit großen Eindruck geschaffen. Als der Druck so groß wurde, dass sich die Geschäftsführung nicht mehr um Verhandlungen drücken konnte, intervenierte nicht nur die Politik, sondern auch die DGB-Gewerkschaft ver.di, die über keine
Verankerung im Betrieb verfügte und nahm ohne Mandat Verhandlungen mit der Geschäftsführung auf. Die ArbeiterInnen selbst wurden trotz ihrer Empörung nicht einbezogen.

Mittlerweile ist bekannt, dass dahinter ein Deal von ver.di, der Politik und der Geschäftsführung steckt, die damit die FAU Berlin ausbooten und Ruhe in den Laden bringen wollte. Die Beschäftigten und die FAU gaben dennoch nicht Ruhe. Was folgte waren mehrere juristische Knüppelschläge gegen die FAU und eine Anti-Kampagne von ver.di gegen sie. Zuerst wurden Arbeitskampfmaßnahmen wie der Boykott rechtlich untersagt und die „Tariffähigkeit“ (in Deutschland eine Vorbedingung, um Arbeitskämpfe führen zu dürfen) in Zweifel gezogen. Parallel dazu wurden andere Prozesse in Fragen der Meinungsäußerung geführt. Auch das ließ die FAU Berlin nicht zurückschrecken. Dies führte letztlich zu dem neusten Urteil, das quasi die FAU als Gewerkschaft verbietet.

Die Lage in Deutschland

Die FAU Berlin hatte von Anfang an darauf verwiesen, dass es in diesem Arbeitskampf – so ein klein er sein mag – um mehr als nur bessere Arbeitsverhältnisse, sondern auch um die Gewerkschaftsfreiheit in Deutschland an sich geht. In Deutschland gibt es seit 1933 keine Tradition einer kämpferischen Gewerkschaftsbewegung oder des Syndikalismus. Die sog. „Einheitsgewerkschaft“ DGB besitzt hier quasi ein Monopol (Korporatismus), das durch die Rechtsprechung relativ abgesichert ist und es für alternative Gewerkschaften quasi unmöglich macht, emporzukommen.  selbstorganisation und Dezentralität sind als Eigenschaften von Gewerkschaften in
Deutschland aufgrund dieses Gewerkschaftssystems rechtlich nicht gedeckt und gewollt.

Mit dem bescheidenen Arbeitskampf der FAU Berlin wurde zum ersten Mal in der BRD aufgezeigt, dass es eine gewerkschaftliche Alternative gibt. Dies konnte anscheinend von den Staatsgewerkschaften und der Politik nicht geduldet werden, weil man anscheinend einen Flächenbrand erwartete. In diesem Kontext steht nun
die Illegalisierung der Gewerkschaftsarbeit der FAU. Das Urteil bedeutet implizit, dass es in Deutschland nicht möglich ist, rechtlich anerkannte Gewerkschaften neu zu gründen und aufzubauen, weil – paradoxerweise – von vorneherein der Gewerkschaftsstatus davon abhängt, anerkannt zu sein. Arbeitskämpfe die dennoch, also ohne offiziellen Gewerkschaftsstatus geführt werden, führen zu massiven juristischen Konsequenzen. Zweifach wurde der FAU z.B. eine Ordnungsstrafe von 250.000 Euro oder ersatzweise Ordnungshaft bei Zuwiderhandlung angedroht. Eine legale Gewerkschaftsarbeit ist mit dem jetzigen Urteil für die FAU Berlin NIRGENDS möglich.

Damit sehen sich die deutschen AnarchosyndikalistInnen von einem weiteren Verbot nach 1914 und 1933 bedroht. Der skandalöse Charakter dieses Urteil zeigt sich allein schon darin, dass es in einem Eilverfahren ohne jegliche Anhörung oder Möglichkeit zur Stellungnahme der FAU erfolgte, was auch damit zusammenhängt, dass es in Deutschland keinen geschützten Gewerkschaftsbegriff gibt und die Mächtigen anscheinend beliebig über die Gewerkschafstrechtsprechung entscheiden können. Zwar hat auch die BRD gewisse ILO-Konventionen ratifiziert, praktische haben sie in Deutschland aber keine Gültigkeit, weil im Wesentlichen die Staatsgewerkschaften und mittlerweile auch die Arbeitgeber diktieren, was eine Gewerkschaft ist. Selbst im
Kaiserreich des 19. Jahrhunderts und in den Zwanziger Jahren standen den SyndikalistInnen mehr Rechte zur Verfügung. Damit sind in Deutschland Verhältnisse geschaffen worden, wie sie z.B. die Gewerkschaften in der gewerkschaftsfeindlichen Türkei ertragen müssen Es gibt natürlich die Möglichkeit, dass das Urteil revidiert werden kann. Die FAU Berlin möchte sich in dieser Frage jedoch keinen Illusionen hingeben. Mittlerweile scheint alles möglich. Die politische Einflussnahme in
dieser Angelegenheit, der Versuch, jede Gewerkschaftsalternative im Keim zu ersticken, ist offensichtlich.

Tragweite

Die Tragweite des Urteils ist schon jetzt erheblich, sollte es Bestand haben, wäre es eine Katastrophe. Die FAU Berlin kann ab gestern als illegalisierte Gewerkschaft gelten. Das Urteil ist faktisch auch auf die gesamte FAU in Deutschland übertragbar. Als Prädenzfall wird es zwangsläufig auf die gesamte Gewerkschaftsbewegung und
die Rechte der ArbeiterInnen zurückfallen. Eine wie immer geartete Bewerkschaftsalternative ist mit dieser Rechtsprechung von vorneherein in Deutschland nicht durchsetzbar. Der Fall ist ein Novum des Union-Busting in Deutschland. Der Arbeitgeber kann hiermit nicht nur sich selbst seine Gewerkschaften aussuchen, sondern auch bestimmen, was überhaupt eine Gewerkschaft ist. Selbstorganisation von ArbeiterInnen – sei sie im Babylon oder sonstwo – wird illegalisiert, die Entmündigung der Arbeiterklasse noch mehr institutionalisiert.
An diesem Urteil trägt die unsolidarische Intervention ver.dis eine erhebliche Mitschuld, wenn dies nicht sogar von dieser gewollt ist, schließlich hat ver.di schon schriftlich klar gemacht, dass die FAU Berlin als Konkurrenz sieht und gegen diese vorgehen muss!

Solidarität!

Der Kampf um die Gewerkschaftsfreiheit in Deutschland hat spätestens jetzt begonnen. Jegliche Solidarität ist nun von Nöten. Skandalisiert die deutschen Zustände, protestiert vor deutschen Niederlassungen, fordert die Revision des Urteils und die volle Betätigungsfreiheit für die FAU. Ihr könnt uns konkret unterstützen, indem Ihr z.B.:

•    rotestaktionen durchführt vor deutschen Vertretungen (Botschaften, Konsulaten usw.) oder anderen  Einrichtungen, die repräsentativ für den deutschen Staat sind.
•    rotestschreiben an die deutsche Botschaft in Eurem Land und eine Kopie an die Geschäftsführung des Babylon-Kino versendet.
•  Protestfaxe an das zuständige Berliner Landgericht sendet.

Auf http://www.fau.org/verbot werdet Ihr so schnell wie möglich alle relevanten Daten finden. Dazu gehören eine Liste der deutschen Auslandsvertretungen, Hinweise, was für Einrichtungen noch in Frage kommen, Musterschreiben für die Protestsendungen sowie die notwendigen Kontaktdaten.

Für den Samstag, den 19.12.2009, sind in Berlin Proteste geplant. Sollte es Euch kurzfristig möglich sein, an diesem Tag etwas durchzuführen, wäre das sehr zu begrüßen. Eure Solidarität ist aber zeitlich nicht an diesen Termin gebunden. Sie kann auch zu jedem anderen Zeitpunkt erfolgen.

Wichtiger Hinweis: Es ist möglich, dass das Urteil schnell rückgängig gemacht werden kann. Wir wollen uns aber darauf nicht verlassen. Allein die Tatsache, dass ein Gewerkschaftsverbot so einfach gegen uns verhängt werden kann (auch wenn es nur vorübergehend wäre), erfordert ein deutliches Zeichen. Denn dieser Fall ist
bezeichnend für unsere Rechte als ArbeiterInnen in Deutschland.

Kontakt zur FAU Berlin: Lars Röhm | faub5@fau.org | +49 1577-8491072.
Vergesst bitte nicht, den GenossInnen in Berlin Informationen über eure Aktionen zu senden (faub@fau.org)!

Des de juny d’enguany, la FAU de Berlín i la seva secció sindical porten lluitant per un conveni col·lectiu en l’únic cine semi-privat de la ciutat. A pesar que rep subvencions públiques, els seus treballadors/es reben uns sous de misèria i no es respecten els seus drets laborals. Una part important de la plantilla està afiliada a la FAU de Berlín. Aquest conflicte, que representa el primer gran conflicte de l’encara petita FAU Berlín, no només ha tingut ressò a la capital, sinó també a nivell federal (llegeixi’s a Alemanya, a nivell nacional).

Els anarcosindicalistes en lluita, un boicot molt eficient i present en els mitjans de comunicació, millors condicions laborals i de gran abast, i la participació dels/es propis/es treballadors/es, quelcom inusual en Alemanya, han tingut una àmplia repercussió en l’opinió pública. En augmentar la pressió, fins al punt de que els gerents del cine no van poder seguir negant-se a negociar, va intervenir no només l’esfera política, sinó també el sindicat ver.di (adherit a la central sindical DGB) que, sense tenir cap representació en l’empresa, va entrar en negociacions amb la junta directiva de Babylon. Els/es treballadors/es van ser exclosos/es a pesar de les seves protestes.

Avui se sap que darrere d’aquestes negociacions, hi ha un pacte entre els partits polítics del govern de Berlín, el sindicat ver.di i la junta directiva de Babylon per a treure’s a la FAU de Berlín de sobre i calmar la situació. A pesar d’això, la plantilla i la FAU no han callat. L’empresa va reaccionar amb diversos atacs jurídics i ver.di amb una campanya de desprestigi contra la FAU. Van ser prohibides, per ordre judicial, eines de lluita com el boicot i es va posar en dubte la «capacitat per a negociar convenis» de la FAU (en Alemanya això és un requisit previ per a poder firmar convenis col·lectius). Al mateix temps, els gerents van demandar a la FAU en diverses ocasions per distintes frases en notes de premsa i octavilles. No obstant, això tampoc va aconseguir acovardir a la FAU de Berlín. Així es va arribar a l’última sentència que il·legalitzava a la FAU com a sindicat.

La situació a Alemanya

Des d’un primer moment, la FAU de Berlín ha sostingut que en aquest conflicte, per marginal que pugui semblar, no només es lluita per millors condicions laborals, sinó per la llibertat sindical com a dret fonamental a Alemanya. En aquest país no hi ha cap tradició sindical combativa des de 1933. El anomenat «sindicat únic» DGB posseeix un monopoli corporativista protegit per la jurisprudència que impedeix que sorgeixin sindicats alternatius. L’autoorganització i la descentralització sindical no són característiques que estiguin legalment protegides o que es promoguin en els sindicats d’Alemanya.

El modest conflicte de FAU Berlín en el cine Babylon ha demostrat que hi ha una alternativa sindical per primera vegada en la història de la República Federal Alemanya. L’existència d’aquesta alternativa no pot ser tolerada pels sindicats de l’Estat i l’esfera política, probablement temorosos de que s’estenga com un virus. La il·legalització de la feina sindical de la FAU s’ha de veure en aquest context. La sentència implica no poder constituir sindicats d’acord amb la llei alemanya, perquè, encara que sigui paradoxal, la condició de sindicat depèn del reconeixement oficial previ. Els conflictes laborals portats sense aquesta «legalització», sense la condició de sindicat oficial, pot ocasionar dures sancions jurídiques. En dues ocasions, la FAU ha sigut amenaçada amb multes de 250 mil euros o empresonament en cas de no complir les sentències. Per tant, la FAU no pot desenvolupar el seu treball sindical de forma legal arran d’aquest dictamen. Una altra vegada els/es anarcosindicalistes alemanys/es es veuen amenaçats amb una nova prohibició des de les de 1914 i 1933.

La fallada judicial és especialment llicenciosa pel fet que es declarés en un judici sumari sense vista i sense cap possibilitat que la FAU prengués part en ell. Això es deu també a l’absència a Alemanya del concepte de sindicat i a l’arbitrarietat amb la que els poders decideixen en matèria sindical. La RFA ha firmat els acords de l’OIT, però a la pràctica aquests no existeixen, perquè els grans sindicats, gairebé sempre en col·laboració amb la patronal, decideixen el que és un sindicat i el que no. Els sindicalistes tenien més drets amb el Kàiser el segle XIX i en els anys 20. La situació actual a Alemanya s’assembla a la situació de Turquia, per exemple, on els sindicats són il·legalitzats amb freqüència.

Òbviament hi ha la possibilitat de recórrer la sentència, però la FAU de Berlín no pretén agafar-se a això com a un clau cremant. A aquestes altures tot és possible. El clientelisme polític i l’intent d’acabar amb tota iniciativa sindical de socarrel són evidents.

L’abast de la sentència és enorme i de materialitzar-se serà nefast. Des del divendres, la FAU de Berlín és un sindicat il·legalitzat de facto. La sentència podria estendre’s a la FAU alemanya en la seva totalitat. Com precedent repercutirà en el moviment sindical i els drets dels/es treballadors/es en general. Qualsevol alternativa sindical no serà possible en haver-se assentat jurisprudència. Això és una novetat en la repressió antisindical a Alemanya. El patró no només podrà triar ell mateix als seus sindicats, sinó que també podrà decidir què és un sindicat. La lluita obrera, ja sigui en el cine Babylon o en qualsevol altra part, serà il·legal; la desmobilització de la classe obrera s’institucionalitzarà encara més. Ver.di també és culpable per la seva participació antisolidària, i és molt probable que hagi pressionat perquè tingués lloc aquesta sentència, ja que van declarar per escrit que veien a la FAU com un rival i que era necessari actuar en contra d’ella.

Den 11 december 2009 blev FAU Berlin (FAU-B) i huvudsak förbjudna som fackförening. Beslutet klubbades av Berlins regionala domstol (Landgericht Berlin) utan förhör. FAU-B hade inte ens blivit informerade att Neue Babylon GmbH – vilka FAU-B ligger i arbetsrättslig konflikt med – hade väckt åtal mot dem. Domstolens beslut går bortom att ta ifrån FAU-B sina rättigheter som fack. Från och med nu får de inte ens kalla sig för fackförening!

Bakgrund
FAU-B och dess grupp inom Babylon-biografen har varit i strid med företaget för anställningskontrakt sedan början av juni 2009. Även om biografen är tar emot statligt stöd är lönen miserabel och arbetsrätten har ignorerats. En stor del av biografens anställda är organiserade inom FAU-B, och tvisten är den första stora tvist som det relativt lilla FAU-B har haft. Den har startat ett uppror, inte bara i Berlin, utan i hela Tyskland. Anarkosyndikalister i en arbetsrättslig tvist, en effektiv bojkott som var framstående i media, omfattande och innovativa krav och involverandet av de anställda själva (vilket är ovanligt i Tyskland) har väckt opinion. När trycket var som högst, och cheferna inte längre kunde vägra förhandling, så blandade lokala politiker sig i tvisten och ver.di (ett stort fack i Tyskland, del av paraplyorganisationen för institutionaliserade fackföreningar, DGB) tog upp förhandlingar med cheferna, trots att de knappt hade några medlemmar bland biopersonalen, och inte heller deras mandat. Arbetarna, som uppenbarligen blev häpna, exkluderades från förhandlingarna.

Man kom uppenbarligen fram till en lösning mellan ver.di, politikerna och bossarna för att bli av med FAU-B och lugna stormen på biografen. Men personalen och FAU vägrade vara tysta. Neue Babylon GmbH svarade genom att spänna lite juridiska muskler och ver.di genom att försöka smutsa ner FAUs image. Först blev bojkott – som är ett av FAU-Bs främsta stridsmedel – förbjudet på företaget, och tvivel lades på FAU´s förmåga att förhandla fram kontrakt (detta är i Tyskland en förutsättning för att lagligt kunna ta till kollektiv handling). Samtidigt togs andra rättsfall upp mot FAU-B, rörande yttrandefrihet. Men FAU-B vek sig inte, vilket ledde till den senaste domen som praktiskt taget förbjuder dem att kalla sig för fackförening.

Situationen i Tyskland FAU Berlin har länge sagt att varje strid – hur liten den än må vara – inte bara handlar om bättre arbetsvillkor utan även om friheten att organisera sig. Det har inte funnits någon större tradition av militanta fackföreningar eller syndikalism i Tyskland sedan 1933 och paraplyorganisationen DGB har praktiskt taget monopol (korporativism), vilket är uppbackat av lagen. Detta gör att andra fackföreningar har svårt att gro. Självorganisering och decentralisering inom de tyska facken uppmuntras inte och har inga lagstadgade rättigheter.

FAU-Bs anspråkslösa kollektiva handling har visat att en alternativ fackförening är möjlig i Tyskland, och stora fack och politiker, uppenbart rädda att denna organisationsform ska spridas som en löpeld, är mycket missnöjda med denna utveckling. I denna kontext blir FAU-B bannlyst. Domstolsbeslutet betyder underförstått att det inte är möjligt att starta en av lagen erkänd fackförening, för att man – paradoxalt nog – måste vara ett sådant fack för att kunna bli ett. Ett fack som tar kollektiv strid utan att vara erkänt kan vänta sig strikta legala konsekvenser. Vid två tillfällen har FAU-B blivit hotade med böter på 250,000 euro eller fängelsestraff. FAU-B har ingen laga rätt att arbeta som fack någonstans. Tyska anarkosyndikalister anser sig själva åter bannlysta efter att ha blivit förbjudna både 1914 och 1933.

Domstolsbeslutet är extra skandalöst eftersom det klubbades via sammanfattande förhandlingar utan förhör – FAU-B tilläts inte yttra sig. Detta har antagligen att göra med att vem som helst i Tyskland enligt lagen kan kalla sig för fackförening och att domstolsmakten ville agera ensidigt. Tyskland har godkänt flera ILO-konventioner, men de har liten betydelse eftersom stora fack samarbetar nära med cheferna och dikterar hur en fackförening måste vara. Syndikalister hade fler rättigheter under Kaizer på 1800-talet och under 1920-talet. Situationen i Tyskland påminner om Turkiet, där fackföreningar ofta bannlyses.

Domstolens beslut kan rivas upp. FAU-B är realistiska: allt är möjligt. Svågerpolitik hör till vanligheterna och den rådande makten gör ständiga försök att blockera bildandet av alternativa fackföreningar.

Konsekvenser
Domstolsbeslutets konsekvenser är vitt spridda och kan bli katastrofala om det inte upphävs. En direkt banlysning av FAU-B hade haft liknande effekt. Beslutet rörande FAU-B går att applicera som prejudikat på FAU som helhet i Tyskland, och kan då påverka hela fackföreningsrörelsen och arbetares rättigheter negativt. Vilken form en alternativ fackförening än kan ta i framtiden, så kan detta prejudikat göra den maktlös. Detta är en helt ny taktik inom tysk union-busting. Beslutet ger chefer makt att förhandla med vilket fack de vill och att definiera vad en fackförening är. Arbetares självorganisering – både på Babylon-biografen eller någon annanstans – har blivit blockerad, och det institutionaliserade tillbakatryckandet av arbetarklassen har intensifierats. Bristen på solidaritet hos ver.di genom deras inblandning är delvis att beskylla för detta. Domstolsbeslutet kan till och med vara i deras intresse eftersom ver.di redan har skrivit att de ser FAU-B som en konkurrent som måste bekämpas.

Solidaritet! Kampen för fackföreningars frihet i Tyskland har nu börjat. Varje liten solidaritetshandling behövs. För upp denna skandal i ljuset, protester framför tyska institutioner och kräv att beslutet upphävs samt att FAU ges fulla rättigheter som fackförening!

Hjälp oss om du kan. Era egna idéer är välkomna, men här är några förslag:

* protestera utanför tyska ambassader och konsulat, och andra institutioner som representerar den tyska staten;
* skicka protestbrev till tyska ambassader i Sverige (och en kopia till ledningen på Babylon Mitte-biograf);
* skicka fax till den tyska domstolen som är ansvarig för beslutet och protestera mot det.

All relevant information kommer att läggas upp på http://www.fau.org/verbot. Det kommer att publiceras en lista med tyska diplomatiska institutioner, andra relevanta institutioner, mallar för protestbrev samt nödvändig kontaktinformation.

Vi uppskattar om ni agerar så fort ni kan. Protesterna är inte begränsade till något datum utan kan framföras när som helst.

En viktig aspekt: Det är möjligt att domstolsbeslutet upphävs genom en rättslig process, men vi kan inte förlita oss på det. Faktumet att en banlysning mot vårt fack kan utfärdas så enkelt (även om vi har rätt att överklaga) kräver ett tydligt svar. Än desto mer för att det här fallet ger symptom på våra rättigheter som arbetare i Tyskland.

Kontaktperson för FAU Berlin:
Lars Röhm | faub5@fau.org | +49 1577-8491072
Glöm heller inte att meddela era protestaktioner till kamraterna i Berlin (faub@fau.org)!

11 декабря Свободный рабочий союз Берлина (FAU) был, по существу, запрещен как профсоюз. Такое решение было принято Берлинским земельным судом, без всякого слушания. FAU Берлина не был даже проинформирован о том, что ТОО «Нойе Бабилон», вовлеченное в трудовой конфликт с FAU Берлина, подало на него в суд. Решение суда выходит за рамки простого непризнания прав FAU Берлина как профсоюза, действующего на «Бабилоне». С этой точки зрения, он вообще больше не имеет права называть себя профсоюзом!

Подоплека

FAU Берлина и его группа в кинотеатре «Бабилон» ведут борьбу за заключение колдоговора с июня 2009 г. Хотя кинотеатр финансируется на государственные деньги, зарплата там низкая, а права работников игнорируются. Значительная часть сотрудников организована в FAU Берлина. Это первый значительный трудовой конфликт для сравнительно небольшого FAU Берлина. Это вызвало отклики не только в Берлине, но и по всей Германии. Участие анархо-синдикалистов в трудовом конфликте, эффективный бойкот, нашедший отражение в СМИ, всесторонние и новаторские требования и вовлеченность самих работников (что является редкостью в Германии) произвели впечатление на публику. Когда давление достигло апогея и хозяева больше не могли отказываться от переговоров, вмешались не только политики, но и ver.di (крупный немецкий профсоюз, часть объединения профсоюзов мэйнстрима ОНП) начал переговоры с хозяевами, хотя почти не имел членов среди сотрудников кинотеатра и не получал мандата от них. Работники, застигнутые врасплох, были исключены из процесса переговоров.

Очевидно, между ver.di, политиками и хозяевами была достигнута договоренность с тем, чтобы устранить FAU Берлина и успокоить ситуацию в кинотеатре. Но коллектив и FAU отказались молчать. ТОО «Нойе Бабилон» отреагировала нажатием на юридические рычаги и обращением к ver.di, в попытке нанести урон имиджу FAU. Сначала был запрещен бойкот – главная форма давления со стороны FAU Берлина и высказано сомнение в способности FAU вести переговоры относительно колдоговора (в Германии это служит предпосылкой для возможности легально проводить коллективные акции). Одновременно против FAU Берлина было возбуждено еще одно дело по обвинению в нарушении свободы слова. Но FAU Берлина не сдавался. Это и привело к последнему решению суда, которым FAU, по сути дела, запрещается как профсоюз.

Положение в Германии

FAU Берлина давно уже говорит о том, что этот трудовой конфликт – каким бы маленьким он ни был – разгорается не только вокруг условий труда, но и вокруг свободы организации. В Германии немного традиций боевого профдвижения или синдикализма после 1933 г. Профцентр ОНП, по существу, обладает монополией, которая подкреплена законом. Это крайне затрудняет рост альтернативных профсоюзов. Самоорганизация и децентрализация внутри немецких профсоюзов не поощряется и не пользуется юридической защитой.

Скромная коллективная акция FAU Берлина продемонстрировала, что альтернативный профсоюз в Германии возможен. Крупные профсоюзы и политики, очевидно, опасаясь, что такая форма организации распространится, как лесной пожар, были недовольны таким развитием событий. Таков контекст запрета профсоюзной деятельности FAUI Берлина. Решение суда означает, что в Германии невозможно создать легально признанный профсоюз, поскольку – парадоксальным образом – чтобы стать легально признанным профсоюзом, надо быть им. Профсоюз, предпринимающий коллективные действия, не будучи официально признанным профсоюзом, должен нести юридическую ответственность. В двух случаях FAU Берлина угрожал штраф в 250 тысяч евро или тюремное заключение. FAU Берлина вообще не разрешено работать в качестве профсоюза. Тем самым, немецкие анархо-синдикалисты снова запрещены, как в 1914 и 1933 гг.

Решение суда носит особо скандальный характер, поскольку оно было проштемпелёвано путем суммарных процедур, без какого бы то ни было слушания. FAU Берлина не было разрешено изложить свое дело. Это, возможно, связано с тем фактом, что никто в Германии не может легально назвать себя профсоюзом и что юридические власти желают действовать в одностороннем порядке. Германия присоединилась к некоторым конвенциям МОТ, но здесь они не имеют большого значения, поскольку крупные профсоюзы тесно сотрудничают с хозяевами и диктуют, чем должен быть профсоюз. У синдикалистов было больше прав при кайзере в 19 веке и в 1920-х гг. Положение в Германии напоминает, к при меру, Турцию, где профсоюзы часто запрещают.

Решение суда, возможно, может быть отменено. Но FAU Берлина остается реалистом: всё возможно. Политический блат процветает, и власти еще не раз попытаются блокировать рост альтернативных профсоюзов.

Последствия

Последствия решения суда могут иметь огромные последствия и будут катастрофическими, если решение не будет отменено. Аналогичный эффект мог бы иметь полный запрет FAU Берлина как профсоюза. Решение в отношении FAU Берлина по сути применимо к FAU во всей Германии. Устанавливая прецедент, оно автоматически нанесет ущерб всему профсоюзному движению и правам трудящихся. Какой бы альтернативный профсоюз ни был создан в Германии в будущем, этот прецедент обрекает его на бессилие. Это дело – новшество в сфере посягательств на профсоюзы в Германии. Решение позволяет хозяевам вести переговоры с профсоюзами по своему выбору и определять, что такое профсоюз. Рабочая самоорганизация – в кинотеатре «Бабилон» или где бы то ни было еще – блокирована, а институциональный намордник, одетый на рабочий класс, затянут туже. Отсутствие солидарности со стороны ver.di, проявившееся в ходе его вмешательства, отчасти призвано обмануть на сей счет. Решение суда может быть как раз в его интересах, поскольку ver.di всегда писал, что считает FAU Берлина конкурентом, против которого надо что-то сделать.

Солидарность

Сейчас началась борьба за профсоюзную свободу в Германии. Нужна любая, малейшая солидарность. Вытаскивайте этот скандал на свет, протестуйте перед германскими учреждениями, требуйте, чтобы решение было отменено и чтобы FAU были предоставлены все права в качестве профсоюза!

Пожалуйста, помогите нам, если можете. Ваши идеи на сей счет приветствуются, но вот несколько предложений:

– протестуйте перед германскими дипломатическими миссиями (посольствами, консульствами) и другими учреждениями, представляющими германское государство;

- посылайте письма протеста в германские посольства в ваших странах (копию – администрации кинотеатра «Бабилон»);

- посылайте факсы протеста Берлинскому суду.

Важную информацию вы можете найти на сайте http://www.fau.org/verbot как только мы поместим ее он-лайн. Информация включает список германских дипломатических миссий и других важных учреждений; данные для писем протеста и необходимую контактную информацию.

Протесты намечены на субботу 19 декабря. Мы были бы очень признательны, если бы вы действительно смогли действовать быстрее. Но ваша солидарность не ограничена этой датой – мы ждем ее в любое время.

Важный аспект: возможно, что решение суда будет отменено юридическим путем. Но мы не можем на это полагаться. Сам факт, что запрет нашего профсоюза был вынесен столь просто и легко (пусть даже у нас есть право на апелляцию), требует четкого ответа. Тем более, что поскольку этот случай симптоматичен для наших прав как трудящихся в Германии.

Z dniem 11 grudnia 2009 r., FAU Berlin (FAU-B) zostało w praktyce zabronione jako związek zawodowy. Wyrok został wydany przez Sąd Okręgowy dla miasta Berlina (Landgericht Berlin) bez odrębnego posiedzenia. FAU-B nie została nawet poinformowana o tym, że spółka Neue Babylon GmbH, która jest w stanie sporu zbiorowego z FAU-B, wszczęła przeciwko organizacji postępowanie sądowe. Wyrok sądu nie tylko pozbawia FAU-B praw organizacji związkowej w kinie Babylon, ale również odmawia w ogóle organizacji prawa do nazywania się związkiem zawodowym!

Tło sprawy

FAU-B i członkowie tej grupy pracujący w kinie Babylon od czerwca 2009 r. walczyli o porozumienie zbiorowe w sprawie warunków pracy. Choć kino Babylon jest utrzymywane z budżetu państwa, płace były bardzo niskie, a prawa pracownicze zupełnie nie były przestrzegane. Duża część pracowników przyłączyłą się do FAU-B. To była pierwsza tak duża sprawa pracownicza dla stosunkowo małej organizacji, jaką jest FAU-B. Sprawa stała się głośna nie tylko w Berlinie, ale w całych Niemczech.

Opinia publiczna była pod wrażeniem zaangażowania anarcho-syndykalistów w spór zbiorowy, skutecznej kampanii bojkotu, która odbiła się szerokim echem w mediach i stopnia zaangażowania samych pracowników (co jest rzadkością w Niemczech). Gdy nacisk stał się zbyt silny dla szefów i nie dało się już dłużej unikać negocjacji, politycy zainterweniowali i wielki związek zawodowy ver.di (część federacji związków zawodowych głównego nurtu, DGB) rozpoczął negocjacje z kierownictwem, mimo że ver.di nie miało prawie żadnych członków wśród załogi kina i nie dysponowało żadnym mandatem w ich imieniu. Ku ich zupełnej konsternacji, pracownicy zostali zupełnie wykluczeni z procesu negocjacji.

Jak się okazało, związek ver.di, politycy i kierownictwo kina porozumieli się, w celu odsunięcia FAU-B ze sporu i spacyfikowania sytuacji w kinie. Ale pracownicy i FAU nie pozwoli sobie zamknąć ust. Kino Babylon zareagowało wytoczeniem sprawy w sądzie, a związek ver.di rozpoczął negatywną kampanię mającą na celu oczernienie FAU. Najpierw zabroniono bojkotu, jednego z głównych środków nacisku FAU-B. Następnie podważono zdolność FAU-B do negocjowania porozumień zbiorowych (w Niemczech jest to warunek konieczny do legalnego prowadzenia sporu pracowniczego). W tym samym czasie, wytoczono przeciw FAU-B inne sprawy sądowe związane ze swobodą wypowiedzi. Ale FAU-B nie zrezygnowało z walki. Doprowadziło to do ostatniej decyzji sądu, która właściwie zakazuje FAU występowania jako związek zawodowy.

Sytuacja w Niemczech

FAU-Berlin od dawna stała na stanowisku, że każdy spór o warunki pracy – nawet najmniejszy – dotyczy nie tylko lepszych warunków pracy, ale także swobody zrzeszania się. Od 1933 r., w Niemczech nie było radykalnych związków ani radykalnego ruchu syndykalistycznego. Federacja związków zawodowych DGB cieszy się obecnie praktycznym monopolem (według modelu korporatystycznego) i wspiera się na precedensach sądowych. To sprawia, że niezależnym związkom jest niezwykle trudno rosnąć w siłę. Istniejące związki zawodowe nie promują decentralizacji i samoorganizacji i nie ma żadnej ochrony prawnej dla oddolnych działań.

Skromna akcja zbiorowa FAU-B pokazała, że niezależne działania związkowe są jednak możliwe w Niemczech. Wielkie związki zawodowe i politycy najwyraźniej przestraszyli się, że tego typu protesty mogą się rozprzestrzenić jak ogień, co nie byłoby po ich myśli. W tym kontekście należy widzieć zakazanie FAU działalności związkowej. Konsekwencją decyzji sądu jest brak możliwości utworzenia nowego legalnego związku zawodowego w Niemczech, gdyż – paradoksalnie – warunkiem jego utworzenia jest wcześniejsze funkcjonowanie jako legalny związek zawodowy.

Wobec związków, które podejmują zbiorowe działania nie będąc oficjalnie uznanymi związkami przewidziane są srogie konsekwencje prawne. Już dwukrotnie grożono FAU-B grzywną w wysokości 250 tys. euro lub karą więzienia. Z legalnego punktu widzenia, FAU-B nie może już nigdzie działać jako związek zawodowy. Niemieccy anarcho-syndykaliści zostali więc jeszcze raz zakazani, po raz pierwszy od 1914 i 1933 r.

Decyzja sądu jest tym bardziej skandaliczna, że doszło do niej w przyspieszonym trybie bez żadnych przesłuchań. Nie pozwolono nawet FAU-B przedstawić swojego stanowiska. Prawdopodobnie, wiąże się to z faktem, że w Niemczech każda organizacja może zgodnie z prawem nazwać się związkiem zawodowym, a władze chciały zadziałać w sposób jednostronny. Choć Republika Federalna Niemiec podpisała konwencje z Międzynarodową Organizacją Pracy (ILO), mają one w praktyce małe znaczenie, gdyż wielkie centrale związkowe ściśle współpracują z pracodawcami i narzucają innym związkom sposób działania. Wydaje się, że syndykaliści cieszyli się większymi swobodami za Cesarza w XIX wieku i pod koniec lat 20’tych XX wieku. Dzisiejsza sytuacja Niemiec przypomina to, co się dzieje obecnie w Turcji, gdzie związki zawodowe są często delegalizowane.

Być może uda się obalić orzeczenie sądu. Ale FAU-B patrzy na to w sposób realistyczny i spodziewa się wszystkiego. Polityczne układy są bardzo silne w Niemczech i jest jasne, że władze będą nadal próbować blokować rozwój niezależnych związków zawodowych.

Konsekwencje

Konsekwencje wyroku sądu są dalekosiężne i mogą mieć katastrofalne skutki, jeśli decyzja nie zostanie obalona. Całkowity zakaz działalności FAU-B jako związku zawodowego miałby identyczne skutki. Precedensowy wyrok wobec FAU-B może być zastosowany w całych Niemczech i może mieć konsekwencje dla całego ruchu związkowego i walki o prawa pracownicze.

Niezależnie od tego, jakie formy przyjmą niezależne organizacje związkowe w Niemczech, ten precedens może w przyszłości pozbawić je możliwości działania. Ta decyzja umożliwia szefom podjęcie negocjacji z wybranym przez siebie związkiem, a nawet do określania, czym powinien być związek. Samoorganizacja pracowników, w Kinie Babylon i w innych miejscach pracy, została zablokowana, a zinstytucjonalizowane zamykanie ust pracownikom nasiliło się. Brak solidarności ze strony ver.di, co wykazała interwencja tego związku w kinie, jest jedną z przyczyn. Wyrok sądu jest na rękę dużemu związkowi. Już wcześniej przedstawiciele ver.di pisali, że widzą FAU-B jako konkurencję, wobec której należy podjąć kroki.

Wezwanie do solidarności

Walka o wolność związkową w Niemczech rozpoczęła się. Potrzebujemy każdej pomocy solidarnościowej. Wzywamy do upubliczniania tego skandalu, do protestu przed niemieckimi instytucjami i domagania się, by ta decyzja została anulowana i by FAU miało pełne prawa do działania jako związek zawodowy!

Pomóż nam! Twoje pomysły są mile widziane, ale oto nasze sugestie:

- Zaprotestuj pod placówkami dyplomatycznymi RFN (ambasady, konsulaty) i innymi instytucjami reprezentującymi Niemcy,

- Wyślij listy protestacyjne do niemieckich misji dyplomatycznych w swoim kraju (i wyślij kopię do zarządu kina Babylon Mitte),

- Wyślij faksy z protestem do berlińskiego sądu odpowiedzialnego za wyrok.

Wszelkie informacje znajdziesz na stronie http://www.fau.org/verbot.

Na stronie niebawem znajdą się informacje o niemieckich placówkach dyplomatycznych, oraz innych instytucjach, szablony listów protestacyjnych i potrzebne dane kontaktowe.

Przyłącz się jak najszybciej do kampanii protestacyjnej!

Ważne: Orzeczenie sądu może być obalone za pomocą środków prawnych. Nie możemy jednak liczyć tylko na to. Sam fakt, że zakaz wobec naszego związku został wydany tak łatwo (nawet jeśli mamy prawo do apelacji) wymaga wyraźnej odpowiedzi. Tym bardziej, że sprawa dotyczy wszystkich pracowników w Niemczech.

Kierownictwo kino:
Faks: +49 – (0)30 – 24727-800
E-mail: grossman@babylonberlin.de | hackel@babylonberlin.de
Sąd (Landgericht Berlin):
Faks: +49 (0)30 90188 – 518

Nie zapomnij wysłać informacji o swoich protestach na adres: faub@fau.org